Paroles de Criatura Dolcíssima
Lluis Llach
Criatura dolcíssima, que fores
La sola riba, un deix dÂ’idea,
La mà que entre les meues perdurava!
No sé si mÂ’estimaves: tÂ’estimava
I això era tot, i això era prou,
I els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
I et sabia ma carn meravellada
I argument negador de la nostàlgia.
Tenies dinou anys, i a punt la joia,
I esperança de mi en les teues galtes.
Jo tÂ’intentava noms i altres carícies.
Vindrà lÂ’hora de veure dins els versos
I algú dirà de mi: heus ací un home
Que moria allarat en clars abismes.
¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
La teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?
InterprèteLluis Llach
Paroles ajoutées par nos membresAds300x600
