Nascut entre Blanes i Cadaqués,
Molt tocat per la Tramuntana,
D'una sola cosa pots estar segur,
Quant més vell més tocat de l'ala.
Sempre deia qua a la matinada es mataria,
Però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Empordà.
Varen passar ampolles i anys
I en Siset encara aguantava
Dormint la mona a la vora del Ter
Però ell mai no s'hi tirava.
Sempre deia qua a la matinada es mataria,
Però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Empordà.
I quan veig la llum de l'alba
Se'm treuen les ganes de marxar
Potser que avui no em suïcidi
Potser ho deixi fins demà,
Fins demà, fins demà!!