Som dilluns de Pàsqua, com cada any
Jo porto la mona, pel fill gran
No és igual que altres vegades
Algú avui no serà a taula
Però tothom hi pensa de tant en tant
Tres canalles costen de pujar
Ningú no perdona, i menys el banc
Després de la feina a casa, fas neteja a aquella escala
Del bloc on treballa el teu advocat
I avui…
Torna a ser dissabte
T´obriran la porta (hola com va)
Et faràs la forta (t´has aprimat)
El menut pregunta perquè encara, no hi ha el pare
Quan surts…
I tornes a casa
El gust dels seus llavis, (fins aviat)
Fa que no t´amaguis (t´estimo tant)
La vida és bonica, però a vegades, complicada
Tant se val !
El teu home és un tros de pa
Però com sempre es va deixar enredar
Quan va sentir la condemna
Li va caure el món a terra
Què llargs es faran aqueixos 4 anys…
Lents passen els dies… ja és Nadal
Els petits esperen, els regals
Pels carrers la gent et mira, i et saluden amb somriures
D´on treus tantes forces, per no plorar…
I avui…
Torna a ser dissabte
T´obriran la porta (hola com va)
Et faràs la forta (t´has aprimat)
El menut pregunta perquè encara, no hi ha el pare
Quan surts
I tornes a casa
El gust dels seus llavis, (fins aviat)
Fa que no t´amaguis (t´estimo tant)
La vida és bonica, però a vegades, complicada
I avui…
Torna a ser dissabte
T´obriran la porta (hola com va)
Et faràs la forta (t´has aprimat)
El menut pregunta perquè encara, no hi ha el pare
Quan surts
I tornes a casa
El gust dels seus llavis, (fins aviat)
Fa que no t´amaguis (t´estimo tant)
La vida és bonica, però a vegades, complicada
Tant se val !